Segarra (el quart per l’esquerra a dalt), amb Ramallets, Seguer, Biosca, Flotats, Bosch; Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón l (52-53); a la dreta, amb la Copa de Fires 57-58
El barcelonisme estem de dol per la mort ahir a Taradell d'un dels mites de la nostra història, Joan Segarra, en Juanito, el Gran Capità, a l'edat de 81 anys, el defensa emblemàtic del Barça de les cinc Copes, el jugador català, de casa i del planter, que va capitanejar l'equip durant més d'una dècada en una de les etapes més brillants de la història del club.
Serrat va cantar les gestes de Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón, però allà també hi era la figura insubstituïble de Segarra, un pilar a la defensa -sempre com a lateral esquerre tot i ser dretà- al costat de Gustau Biosca, però si convenia també al migcamp, acompanyant Gensana. La seva bona tècnica i visió de joc, combinades amb un gran coratge i capacitat física, el van convertir en un comodí molt útil per a la desena llarga d'entrenadors que va tenir, entre els quals Enrique Fernández, Daucik, Balmanya i Helenio Herrera.
Va pujar al primer equip la temporada 1949-50, juntament amb Biosca i Manchón. Aquell ja era un Barça campió, de Lliga i d'Europa (Copa Llatina), però ell també viuria en primera persona una llarga llista d'èxits entre els quals 4 Lligues, 6 Copes, 2 Copes de Fires i 1 Copa Llatina.
Joan Segarra i Iracheta (Barcelona, 15-11-27) va debutar al primer equip a punt de fer els 22, el 10 de novembre del 49, i es va retirar 15 temporades després, el 9 de setembre del 64, en un emotiu homenatge en què el Barça es va imposar al Borussia Dortmund per 4-2.
En aquells més de 15 anys va jugar 528 partits entre oficials i amistosos, va marcar 35 gols, va veure passar 11 entrenadors, quatre presidents (Montal, Martí, Miró Sans i Llaudet), va celebrar les noces d'or del club i va viure l'adéu a les Corts i l'estrena del Camp Nou. Va ser una de les etapes més belles i transcendents a Can Barça.
Actualment, és el cinquè jugador que més vegades ha defensat la samarreta blaugrana, per darrera de Migueli, Rexach, Amor i Rifé.
El seu primer partit amb la selecció catalana el va jugar l'any 1947 contra la selecció d'espanya, a l'estadi de sarrià.
Un cop retirat com a jugador, el club el va homenatjar al Camp Nou el 9 de setembre del 1964. L'any següent es titulà com entrenador, dirigint diversos equips infantils del club i al Barcelona Atlètic. També fou ajudant d'Helenio Herrera a la banqueta del primer equip la temporada 1979-1980.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada